L'escola de música Blai Net

El poble de Sant Boi té el privilegi de comptar amb una escola municipal de música situada al bell mig del barri centre i en una de les mansions que la família barcelonina Castells feia servir per estiuejar a Sant Boi. Bé, aquest fet potser és contraproduent ja que les reformes que s'hi van fer per habilitar les aules es van veure limitades per la conservació estructural degut al suposat valor històric de l'edifici, quedant així una escola amb moltes limitacions d'espai i recursos, amb algunes aules claustrofòbiques sense finestres i on amb prou feines hi caben el professor, l'alumne i l'instrument (si aquest és petit). Cal destacar també la poca capacitat de la sala d'actes que depèn de quins events no es poden dur a terme en ella i s'ha de recórrer a les instal·lacions de Can Massellera. Però el que em porta fins aquí no són les crítiques estructurals de l'edifici sinó les greus deficiències educatives que són les que realment em preocupen. Al llarg dels ja gairebé 20 anys d'existència de l'escola Blai Net aquesta s'ha anat creant una inexplicable bona fama motivada probablement per les poques noves places que s'ofertaven cada curs. En la mentalitat del ciutadà es creava la idea de que si no hi havia places és que hi havia molta demanda per que la qualitat de l'ensenyament era molt alta, cosa molt allunyada de la realitat com molta gent ja està començant a descobrir o fa temps que, escaldada, ha retirat els seus fills i els ha dut a altres centres d'ensenyament musical. Ara, però, des de l'ajuntament de Sant Boi s'ha descobert que una manera de fer rendible l'escola de música és encabir-hi com més alumnes millor, ja que gràcies a la subvenció que es rep per cadascun d'ells per part de la generalitat pot generar uns beneficis que en temps de crisi no són gens menyspreables. És a dir si abans la qualitat educativa ja es podia posar en entredit, ara l'important ja no és la qualitat sinó la quantitat. L'escola de música de Sant Boi ja no s'entén com un centre on s'imparteixen uns coneixement musicals i on es pretén formar els nens i nenes en aquest camp, difondre la música i, qui sap, forjar una futura generació de músics catalans. Res més allunyat de la realitat. Ara per ara l'objectiu principal que es planteja aquesta escola és el de sociabilitzar els nens a través de la música, és a dir un esplai extraescolar o guarderia musical on l'aprenentatge del nen és el menys important. I els pares, enganyats, segueixen duent els seus fills a l'escola municipal (que per cert de barata no en té res) creient que algun dia sabran tocar un instrument. I què ha fet que aquesta escola hagi arribat a aquest baixíssim nivell d'ensenyament? Doncs una lamentable gestió d'un incompetent equip directiu que a part de gestionar deficientment els recursos de l'escola, no ha sabut crear una línia educativa i un pla d'estudis com deu mana. La desaparició dels exàmens, la manca d'exigència a l'alumnat, el baixíssim nivell del llenguatge musical, base de tot l'ensenyament instrumental, així com un tracte nefast als pares i mares, poca flexibilitat en l'elecció d'instrument i horaris i tot un ampli ventall de decisions equivocades, han portat a aquest centre a una situació on pares i mares, ajuntament i professorat qüestionen la horrorosa gestió d'aquest equip directiu que en tant mala reputació ha deixat a l'escola de música Blai Net. Per sort, potser les coses comencen a canviar aviat ja que hi ha veus des de tots els estaments que s'estan alçant contra aquesta direcció que ja estan tipes de tant d'abús de poder i decisions errònies. De moment i mentre no canviïn les coses a la nostra vila podem comptar amb altres escoles on la música segueix sent l'eix vertebrador de la seva existència i així es reflecteix en els seus resultats i en la satisfacció obtinguda per les famílies que hi porten els seus fills, uns nens i nenes que qui sap si algun dia, aquests si, seran la futura generació de músics del país.