Opus Dei

No, no m'estic referint a aquesta institució religiosa que tants rius de tinta ha fet vessar. Em refereixo a la traducció literal d'aquests mots llatins: l'obra de Deu, o millor dit les obres de Deu. I és que qui no ha tingut en un determinat moment a la punta dels llavis la frase: "em cago en les obres de Deu"? En aquell moment on no saps per on passar, si per on t'indiquen les tanques o pel costat i has d'anar vigilant on trepitges si no vols acabar amb un esquinç de grau dos al turmell. No cal dir que si dus les sabates netes, quan arribis a la destinació semblarà que duguis les botes de xarlot a la quimera de l'or. També és un gran problema sortir del poble; ni el GPS, ni el Google Maps ni la Via Michelin et poden ajudar a escapar-te. Jo algun dia he estat a punt de trucar al 112 per que m'enviessin un equip de rescat. Ara bé, no teniu la sensació com jo de que aquestes obres estan començant a durar una mica massa? Hi ha carrers que porten ja mig any aixecats i sembla que l'acabament és encara un ingògnita. La velocitat amb que s'estan fent els treballs és desesperant i si a sobre li afegim el fet de que constantment s'estan refent les pífies dels operaris crec que mai veurem el final. He vist llocs que una vegada acabats s'han tornat a aixecar per que s'havien equivocat!! I no només un sinò molts. Jo també comprenc que si soc un treballador i faig la feina ben feta i ràpida el dia que l'acabi probablement em quedi sense feina. A part d'això també et queda el sentiment de dir: eren necessàries aquestes obres? Realment hi haurà un canvi a millor quan tot aquest malson acabi? No ho veig clar.

Adeu Artur

El que ja fa gairebé 10 anys ha estat conserge de l'escola de música Blai Net ha passat a millor vida. No, no us preocupeu, vull dir que ha canviat de lloc de treball. Des d'aquest bloc vull donar-li les gràcies en nom de tots aquells que tan amablement ens ha atès sempre que teníem qualsevol dubte. L'Artur no ha estat mai un conserge qualsevol i en cap moment s'ha limitat a les seves tasques com a tal. Només li ha faltat donar classes d'instrument, ja que fins i tot ha tocat en audicions. Ell ha posat ordre dins del caos i ens ha orientat cap a una banda o una altra. Però com a tots els mortals ens passa, la paciència té un límit i ha decidit que ja era hora d'abandonar el vaixell.
De part de tots: gràcies Artur.