diumenge, 8 de novembre del 2009

Opus Dei

No, no m'estic referint a aquesta institució religiosa que tants rius de tinta ha fet vessar. Em refereixo a la traducció literal d'aquests mots llatins: l'obra de Deu, o millor dit les obres de Deu. I és que qui no ha tingut en un determinat moment a la punta dels llavis la frase: "em cago en les obres de Deu"? En aquell moment on no saps per on passar, si per on t'indiquen les tanques o pel costat i has d'anar vigilant on trepitges si no vols acabar amb un esquinç de grau dos al turmell. No cal dir que si dus les sabates netes, quan arribis a la destinació semblarà que duguis les botes de xarlot a la quimera de l'or. També és un gran problema sortir del poble; ni el GPS, ni el Google Maps ni la Via Michelin et poden ajudar a escapar-te. Jo algun dia he estat a punt de trucar al 112 per que m'enviessin un equip de rescat. Ara bé, no teniu la sensació com jo de que aquestes obres estan començant a durar una mica massa? Hi ha carrers que porten ja mig any aixecats i sembla que l'acabament és encara un ingògnita. La velocitat amb que s'estan fent els treballs és desesperant i si a sobre li afegim el fet de que constantment s'estan refent les pífies dels operaris crec que mai veurem el final. He vist llocs que una vegada acabats s'han tornat a aixecar per que s'havien equivocat!! I no només un sinò molts. Jo també comprenc que si soc un treballador i faig la feina ben feta i ràpida el dia que l'acabi probablement em quedi sense feina. A part d'això també et queda el sentiment de dir: eren necessàries aquestes obres? Realment hi haurà un canvi a millor quan tot aquest malson acabi? No ho veig clar.

Adeu Artur

El que ja fa gairebé 10 anys ha estat conserge de l'escola de música Blai Net ha passat a millor vida. No, no us preocupeu, vull dir que ha canviat de lloc de treball. Des d'aquest bloc vull donar-li les gràcies en nom de tots aquells que tan amablement ens ha atès sempre que teníem qualsevol dubte. L'Artur no ha estat mai un conserge qualsevol i en cap moment s'ha limitat a les seves tasques com a tal. Només li ha faltat donar classes d'instrument, ja que fins i tot ha tocat en audicions. Ell ha posat ordre dins del caos i ens ha orientat cap a una banda o una altra. Però com a tots els mortals ens passa, la paciència té un límit i ha decidit que ja era hora d'abandonar el vaixell.
De part de tots: gràcies Artur.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Mesures anticrisi 2

Sembla ser que hi ha alguna persona de l'ajuntament que deu haver rascat el cul del seu cotxe a la pífia del Cap de la Vila que vaig comentar en el post anterior ja que els operaris van fer-hi algun canvi. Ara bé, no sabem si aquest canvi és per bo o no degut a que ara farà una setmana que aquest accés està tallat. Suposo que el material que s'hi va posar necessita un temps per assecar-se, un temps proporcional al que destinen els mateixos obrers a decidir quina llamborda o rajola posaran després del descans de l'esmorzar. Això són les noves mesures anticrisi, però no per la crisi econòmica sinó per les crisis d'estrès que podrien tenir ells, pobrets. Mentrestant els veïns del barri centre seguim donant voltes per intentar trobar la sortida del poble.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Mesures anticrisi

L'ajuntament de Sant Boi és una institució exemplar i per fer-nos sortir del pou de la crisi a la que estem immersos ha decidit empendre unes mesures exemplars. Com tots sabem el sector de l'automòbil és un dels que més han patit la recessió, i quina és la gran idea que han tingut els nostres experts? Doncs carreguem-nos els cotxes i així en compraran de nous. Senzill però directe i eficaç. Si senyor això són enginyers! Estareu pensat, per que ens diu això aquest ara? Només cal que aneu de la plaça del Cap de la Vila cap al carrer de les Eres, just en el punt on acaben les obres i voreu quin bot fareu. Els que hi han passat ja saben a què em refereixo. És un canvi de nivells que l'han acabat tant malament com sabien. Els cotxes baixos la majoria d'ells rasquen el cul i el més preocupant és que quan tota la plaça estigui acabada i els cotxes puguin venir des de baix encara serà pitjor ja que la velocitat que portaran serà major. La veritat és que no se si va ser un mal disseny, es van quedar sense material o és que certament tenim uns gobernants que pensen en nosaltres i ens inciten a canviar de cotxe fent resorgir el país.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

L'escola de música Blai Net

El poble de Sant Boi té el privilegi de comptar amb una escola municipal de música situada al bell mig del barri centre i en una de les mansions que la família barcelonina Castells feia servir per estiuejar a Sant Boi. Bé, aquest fet potser és contraproduent ja que les reformes que s'hi van fer per habilitar les aules es van veure limitades per la conservació estructural degut al suposat valor històric de l'edifici, quedant així una escola amb moltes limitacions d'espai i recursos, amb algunes aules claustrofòbiques sense finestres i on amb prou feines hi caben el professor, l'alumne i l'instrument (si aquest és petit). Cal destacar també la poca capacitat de la sala d'actes que depèn de quins events no es poden dur a terme en ella i s'ha de recórrer a les instal·lacions de Can Massellera. Però el que em porta fins aquí no són les crítiques estructurals de l'edifici sinó les greus deficiències educatives que són les que realment em preocupen. Al llarg dels ja gairebé 20 anys d'existència de l'escola Blai Net aquesta s'ha anat creant una inexplicable bona fama motivada probablement per les poques noves places que s'ofertaven cada curs. En la mentalitat del ciutadà es creava la idea de que si no hi havia places és que hi havia molta demanda per que la qualitat de l'ensenyament era molt alta, cosa molt allunyada de la realitat com molta gent ja està començant a descobrir o fa temps que, escaldada, ha retirat els seus fills i els ha dut a altres centres d'ensenyament musical. Ara, però, des de l'ajuntament de Sant Boi s'ha descobert que una manera de fer rendible l'escola de música és encabir-hi com més alumnes millor, ja que gràcies a la subvenció que es rep per cadascun d'ells per part de la generalitat pot generar uns beneficis que en temps de crisi no són gens menyspreables. És a dir si abans la qualitat educativa ja es podia posar en entredit, ara l'important ja no és la qualitat sinó la quantitat. L'escola de música de Sant Boi ja no s'entén com un centre on s'imparteixen uns coneixement musicals i on es pretén formar els nens i nenes en aquest camp, difondre la música i, qui sap, forjar una futura generació de músics catalans. Res més allunyat de la realitat. Ara per ara l'objectiu principal que es planteja aquesta escola és el de sociabilitzar els nens a través de la música, és a dir un esplai extraescolar o guarderia musical on l'aprenentatge del nen és el menys important. I els pares, enganyats, segueixen duent els seus fills a l'escola municipal (que per cert de barata no en té res) creient que algun dia sabran tocar un instrument. I què ha fet que aquesta escola hagi arribat a aquest baixíssim nivell d'ensenyament? Doncs una lamentable gestió d'un incompetent equip directiu que a part de gestionar deficientment els recursos de l'escola, no ha sabut crear una línia educativa i un pla d'estudis com deu mana. La desaparició dels exàmens, la manca d'exigència a l'alumnat, el baixíssim nivell del llenguatge musical, base de tot l'ensenyament instrumental, així com un tracte nefast als pares i mares, poca flexibilitat en l'elecció d'instrument i horaris i tot un ampli ventall de decisions equivocades, han portat a aquest centre a una situació on pares i mares, ajuntament i professorat qüestionen la horrorosa gestió d'aquest equip directiu que en tant mala reputació ha deixat a l'escola de música Blai Net. Per sort, potser les coses comencen a canviar aviat ja que hi ha veus des de tots els estaments que s'estan alçant contra aquesta direcció que ja estan tipes de tant d'abús de poder i decisions errònies. De moment i mentre no canviïn les coses a la nostra vila podem comptar amb altres escoles on la música segueix sent l'eix vertebrador de la seva existència i així es reflecteix en els seus resultats i en la satisfacció obtinguda per les famílies que hi porten els seus fills, uns nens i nenes que qui sap si algun dia, aquests si, seran la futura generació de músics del país.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Comencem pels parcs

Suposo que el fet de ser pare ha motivat que la meva primera queixa sigui sobre els parcs de Sant Boi. Veient l'estat dels parcs per infants del poble només puc extreure'n dues conclusions: o els senyors responsables d'urbanisme no tenen fills o no viuen a Sant Boi. Probablement si tenen fills i viuen a Sant Boi deuen tenir-los ja granadets per que la situació actual dels parcs és lamentable. Senyors de la vila! han vist mai un parc per a infants com deu mana? És clar que no! Però es pot saber que és això que tenim per a que els nostres fills juguin? O més ben dit s'embrutin, s'omplin de pedres, burilles de cigarreta i deixalles de tot tipus i estiguin en constant risc de prendre mal. Posaré un exemple, potser per què és el que tinc més a prop de casa: el "nou" parc de la plaça del mercat vell. Després d'uns mesos de les ja inseparables obres i d'una tensa espera per veure com quedaria finalment el "nou" parc que l'ajuntament ens va prometre estaria dedicat al públic més petit, els "ràpids" operaris van aixecar el teló i tatxan! ¿? Tots vàrem quedar bocabadats, oohh!!! Però, què és el que ha canviat, ens preguntàvem tots. Ningú no entenia res. Les mateixes pedres i sorra que amb la pluja ho deixen tot fet un fàstic, els mateixos gronxadors rovellats, el "majestuós drac" que posa en perill els nens i nenes equilibristes, els mateixos mosquits tigres que ens xuclen la sang, les mateixes baranes irreglamentàries. Caram! quin canvi, ah! espera! han posat un nou tobogan, però ja està en un estat deplorable degut al suport on està ubicat, la terra, les pedres i la pols. Necessito que algú m'expliqui el què s'ha fet en aquesta porqueria de parc! Era una fabulosa oportunitat per deixar-lo com deu mana però no, els diners van anar cap a una altra banda (o butxaca) i ens hem tornat a quedar com sempre. Us deixo amb parell de fotos d'un dels molts parcs que hi ha a Sabadell. Aquest està ubicat a la plaça de l'ajuntament i realment és una delícia anar-hi. Equipat amb lavabos per a nens, nenes i minusvàlids, terra sintètic, papereres, net, original i carregat d'espais on els nens juguen sense perill. No crec que ningú li pugui demanar més a un parc. Si teniu canalla us aconsello de portar-los un dia només per poder comparar. Ja em direu.


A continuació dues estampes del parc del mercat vell: un cavall fet pols i rovellat amb una placa metàlica mig descargolada preparada per clavar-se en algun nen i un gronxador fabulós sense gronxadors. Una manera com una altra d'estalviar en temps de crisi. Queda ben clar que per l'ajuntament són despeses no prioritàries.

Hello world! Hola santboi!




Aquí comença la meva nova experiència blocaire. Sense pretensions, sense voler canviar res, sense demanar res. Simplement per poder queixar-me i que, amb sort, algú m'escolti i si no m'escolta simplement que llegeixi les meves queixes. I per què em queixo? Doncs per que estic emprenyat. Emprenyat de que cada dia em faci més vergonya dir que soc santboià, un poble del qual jo abans, innocent que era, em sentia part orgullosa d'ell. En aquest modest bloc vull dir tot allò que no m'agrada i em desespera i d'aquesta manera donar-li un via d'escapament a la mala llet que porto i que diuen que és dolent guardar-se-la per un mateix. Així doncs podré dir tot el que penso de les obres, de les instal·lacions urbanes, de les zones blaves, de les festes i festivals, dels parcs infantils, de l'ensenyament musical i de tot el que em vagi tocant els nassos quan passegi pels carrers de la que abans considerava la meva vila i en la que ara m'hi sento un complet estranger. M'agradaria també no sentir-me sol en aquest bloc de la mateixa manera com m'hi sento en el meu poble o sigui que si us voleu queixar de qualsevol cosa que us neguitegi del nostre poble esteu convidats a estampar-hi la vostra opinió. Espero que d'aquesta manera tots plegats siguem una miqueta més feliços alliberant-nos de les càrregues de mala hòstia que ens pesen al damunt.

Santboians! ! Descarregueu-vos les tensions, deixeu enrere les angoixes i a queixar-se s'ha dit!
 
Locations of visitors to this page